home de Neandertal

neandertal

Les eines que els neandertals fabricaren a Europa i Àsia occidental

© Fototeca.cat

Tipus humà que visqué durant el Paleolític mitjà (Homo neanderthalensis).

Tot i que rep el nom de la localitat alemanya propera a Düsseldorf on hom identificà un crani el 1856, la primera resta fòssil (posteriorment classificada com a Neandertal) fou localitzada el 1848 a la cova Forbes’ Quarry de Gibraltar, on posteriorment se n’han trobat d’altres. S’han identificat restes fòssils de neandertals en una àmplia zona d’Euràsia, amb regions diferenciades a les penínsules Ibèrica i Itàlica, els Balcans, l’Europa central occidental i oriental, el Pròxim Orient, el Caucas, l’Àsia central i Sibèria. Hom ha determinat l’antiguitat dels neandertals en uns 200.000 anys, bé que hi ha restes de protoneandertals molt anteriors. Anatòmicament, el crani és molt característic: parets superciliars grosses i fortes, front aplanat i mandíbula superior prominent. La capacitat cerebral era de 1.450 centímetres cúbics de mitjana, superior a la de l’home actual. Tenia el cos baix i les extremitats grosses.

L’extinció dels neandertals es produí fa entre 35.000 i 28.000 anys. La causa o les causes són controvertides, i hom tendeix a atribuir-la a una diversitat de factors, entre els quals hi ha un refredament del clima que hauria causat una disminució de les fonts d’alimentació principals (grans mamífers). Hom ha adduït també l’arribada d’Homo sapiens a Euràsia des del continent africà en un nombre important des de fa uns 45.000, els quals haurien desplaçat els neandertals, competint amb èxit contra ells pels recursos alimentaris. La posició dels neandertals dins la línia de l’evolució humana és discutida. La tendència més general ha estat de suposar que l’home de Neandertal representa una branca que s’extingí i que no és un avantpassat directe de l’home posterior. Actualment, però, abunden els qui són partidaris de considerar-lo com un enllaç cap a l’home modern, fins al punt de proposar-lo com a Homo sapiens neanderthalensis.

La seqüenciació i l’anàlisi del genoma de l’home de Neandertal i la seva comparació amb el dels humans moderns revela que aquests dos tipus humans s’aparellaren en algun indret de l’Orient Mitjà o del nord d’Àfrica fa entre 80.000 i 50.000 anys, i a l’Altai fa uns 100.000 anys (dates anteriors a la gran migració d’Homo sapiens des del continent africà fa uns 40.000 anys), la qual cosa els situa dins una mateixa espècie en sentit genètic. Entre l’1% i el 4% del genoma actual dels europeus prové dels neandertals, unes variants gèniques que són absents en les altres poblacions humanes. L’anàlisi del seu ADN mitocondrial indica que tenen un origen comú amb els homes de Denisova. Els homes neandertals utilitzaven i fabricaven instruments de pedra, i se’ls associa amb les indústries lítiques mosterianes. Com els Homo sapiens, coneixien el foc i hi ha constància arqueològica d’enterraments rituals. L’any 2014 hom identificà a Gorham Cave (Gibraltar) unes incisions sobre la roca considerades les primeres i l’única mostra d’art rupestre atribuïble amb una elevada probabilitat a l’home de Neandertal.

A la península Ibèrica els jaciments coneguts amb restes de neandertals més importants es troben a la regió cantàbrica, on destaquen els d’Arrillor (Àlaba), Axlor (Biscaia), Lezetxiki (Gipúscoa), El Castillo (Cantàbria) i El Sidrón (Astúries). A la regió central sobresurten els de les coves dels Moros de Gabassa, a Peralta i Calassanç (Llitera), els de Valdegoba i Atapuerca (Burgos), i Los Casares (Guadalajara). La gran majoria dels jaciments del Països Catalans pertanyen a la regió mediterrània. A Catalunya sobresurt l’àrea de Banyoles, on el 1887 es descobrí una mandíbula, el primer i més notable fòssil de neandertal identificat al Principat. Molts anys més tard s’han identificat un bon nombre de jaciments (majoritàriament restes d’utillatge i, molt més escassos, restes òssies i dentals). Entre els més notables cal esmentar la cova del Gegant, a Sitges i la cova del Trader, a Cubelles (Garraf), la cova dels Ermitons, a Sales de Llierca (Garrotxa), la cova de Mollet, a Serinyà i la Roca Foradada, a Fontcoberta (Pla de l’Estany), l’abric de la Roca dels Bous, a Sant Llorenç de Montgai i l’abric de l’Estret de Tragó, els dos situats a la Noguera i l’abric Romaní de Capellades (Anoia). Del País Valencià cal esmentar la cova de Bolomor, a Tavernes de la Valldigna i la cova Foradada, a Oliva (Safor), la cova Negra de Xàtiva (Costera) i el jaciment del Salt, a Alcoi (Alcoià). Més al sud hi ha la Sima de las Palomas, a Múrcia. De la regió atlàntica destaquen Figueira Brava (Sesimbra), Salemas (Ponte de Lusa), Columbeira (Bombarral) i la Gruta de Oliveira (Almonda). Quant a la regió meridional, cal esmentar en primer lloc els diversos jaciments de Gibraltar (Forbes Quarry, Devil’s Tower, Genista), a més dels del Boquete de Zafaurraya, a Alcaucín (Màlaga) i Carigüela a Piñar (Granada).