Publicà contes, poemes i vodevils (Akt'or, ‘L’actor’, 1841; Peterburgskij rostovščik, 'L’usurer de Peterburg’, 1844). El trist destí dels pobres de la capital fou el tema de la seva prosa: Peterburgskie ugly (‘Racons de Peterburg’, 1845). En 1845-46 edità Fiziologija Peterburga (‘Fisiologia de Peterburg’), recull d’obres d’escriptors gogolians.
La seva poesia s’enriquí amb l’esperit progressista de l’època (N'esčastnye, ‘Els desgraciats’, 1856). Fundà Sovremennik (‘El contemporani’) i influí poderosament en la poesia russa i en la soviètica en general.