Cofundador de l’Institut d’Estudis Occitans, participà amb Joë Bousquet en la redacció del número especial dels Cahiers du Sud, dedicat a Le génie d’oc et l’homme méditerranéen (1943), on hom troba les tres direccions de la seva obra: edició i traducció de poetes occitans medievals, poemes personals —pròxims a Valéry— i tasca crítica (Fragment d’une métaphysique d’oc). Els seus reculls poètics Arma de vertat (1962), Vespèr o la luna dels fraisses (1962) i Obra poètica completa (1981), d’escriptura densa i temàtica sensual, recuperen la tradició mística i eroticopoètica dels càtars i dels trobadors. Posteriorment es dedicà a la prosa i al teatre (Beatrís de Planissòlas, 1972).