A la seva mort (1425), sense fills mascles, revertí a la corona, i fou tornat a concedir el 1462 a Jaume d’Armanyac (mort el 1477), comte de la Marca i de Castres, en ocasió del seu casament amb una cosina (Lluïsa d’Anjou-Maine) de Lluís XI. Llur fill i successor en el ducat, Lluís d’Armanyac (? 1473 — Cerignola, Pulla 1503), comte de Guisa, acompanyà Carles VIII de França en l’expedició d’Itàlia. Nomenat virrei de Nàpols (1501) i cap de l’armada d’ocupació, fou vençut i mort al camp de batalla pel Gran Capità, cap de l’exèrcit de Ferran II de Catalunya-Aragó. Revertí a la corona en morir sense fills, i Lluís XII el concedí (1507) a Gastó de Foix, en canvi de la cessió del vescomtat de Narbona. A la seva mort, sense fills (1512), tornà a passar a la corona. El rei Francesc I l’atorgà, el 1515, a un fill de Lorenzo el Magnífic de Mèdici, dit Giuliano (mort el 1516), el qual s’havia casat amb Filiberta de Savoia, tia del rei. Tornà de nou a la corona, i tornà a ésser atorgat, el 1528, a Felip de Savoia (mort el 1533), comte del Ginebrès. El darrer Savoia duc de Nemours, Enric II, besnet de l’anterior, morí, sense fills, el 1659, i aleshores Lluís XIV el concedí (1672) al seu germà Felip, duc d’Orleans, i als seus descendents. Lluís Felip I de França el cedí (1814) al seu fill segon, Lluís Carles Felip d’Orleans (1814 — 1896), general de l’exèrcit, que fou elegit rei de Bèlgica el 1831, però hi renuncià. El darrer a portar aquest títol ha estat el seu net Carles Felip d’Orleans (mort, sense fills, el 1970).