Professor a la Universitat de Berlín, investigà especialment sobre camps poc coneguts de l’electroquímica (difusió dels ions, dissociació electrolítica, nova teoria de la pila voltaica). El 1899 establí la relació entre la diferència de potencial de contacte i la pressió osmòtica dels ions en solució. El 1906 formulà el teorema que porta el seu nom (teorema de Nernst). Escriví el tractat de química general Theoretische Chimie (1893), i rebé el premi Nobel de química l’any 1920.