i Jan Neruda | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Jan Neruda

literatura lit i poètica poètica
Poeta i narrador txec.
Praga, 9 de juliol de 1834 — Praga, 22 d’agost de 1891

Inicià la seva activitat de crític dramàtic el 1856; però, desil·lusionat pels fracassos passionals i afligit per la mort de la seva mare, es reclogué en la solitud, interrompuda només en ocasió d’algun viatge. La seva figura adquirí relleu sobretot pels sis volums d’obra lírica: Hřbitovní kvití (‘Flors sepulcrals’, 1867), Knihy veršu (‘Llibre de versos’, 1867), Písně kosmické (‘Cançons còsmiques’, 1878), Balady a romance (‘Balades i romanços’, 1878), Zpěvy páteční (‘Cants del divendres sant’, 1896), etc. La seva poesia, madurada sota l’influx dels models romàntics germànics i bohemis, associa un fort pessimisme amb una ironia ofenosa en un conjunt de versos densos i rudes. Com a prosista, es destaca per la seva observació minuciosa i realista, mesclada amb una feliç bonhomia humorística. Entre els diversos reculls, cal citar Arabesky (1864), Ruzní lidé (‘Gent diversa’, 1879) i els famosos Povídky malostranské (‘Contes de Malà Strana’, 1878). Molts dels personatges que apareixen en aquestes proses són tipus i figures notables de la vella Praga. Neruda deixà també nombrosos fulletons, crítiques teatrals i perfils d’autors, assaigs literaris, etc.

Llegir més...