Es donà a conèixer amb Élégies nationales (1826) i una traducció del Faust , de Goethe (1827). Romàntic, es relacionà amb Gautier, Dumas i altres literats, amb els quals col·laborà en algunes obres. Viatjà per Itàlia ( Octavie ), Bèlgica, els Països Baixos, Alemanya i la Gran Bretanya ( Loréley ) i fundà la revista Le Monde Dramatique , dedicada sobretot a exalçar l’actriu Jenny Colon, amant seva. Arruïnat, escriví cròniques teatrals, adaptacions dramàtiques, assaigs i narracions per als diaris i les revistes. Anà al Pròxim Orient ( Le voyage en Orient , 1851). El 1841 tingué el primer atac de bogeria; probablement se suïcidà. La seva obra, basada en les seves inquietuds íntimes, exalça el mite de la dona redemptora (influència del record de la mare, morta prematurament i idealitzada). Atret per l’esoterisme, escriví poesia simbolista, sovint de difícil interpretació ( Chimères , 1854), precursora de l’obra de Baudelaire i de Mallarmé. A més de L’imagier de Harlem (1851) i Aurélia (1855; traducció catalana de Feliu Elias i Josep Janés i Olivé, 1934), condensació dels seus problemes psicològics i de les seves inquietuds literàries, escriví la novel·la Le marquis de Fayolle (1849), la col·lecció de contes Les filles du feu (1854) i altres obres. Diverses obres seves han estat traduïdes al català per Palmira Jaquetti.
Gérard de Nerval
© Fototeca.cat
Nom amb què és conegut Gérard Labrunie, escriptor francès.