El 1945 abandonà la carrera militar i s’inicià en el periodisme. Director i editor de les revistes humorístiques Markopasa (1946) i Zübük (1962), fou empresonat diverses vegades a causa dels seus articles i de la seva oposició al règim militar, que el portà a encapçalar una declaració dels intel·lectuals per les llibertats el 1984, entre altres iniciatives. Escriptor prolífic, en la seva obra domina sobretot l’element satíric. Cal esmentar el recull de narracions Koltuk (‘La butaca’, 1957), la novel·la Zübük (1961) i les obres teatrals Bir şey yap, Met (‘Fes alguna cosa, Met’, 1960), Tut Elimden Rovni (‘Dona'm la mà, Rovni’, 1968) i Yasar Ne Yasar Ne Yasamaz (‘Yasar no viu ni mor’, 1971). Li foren atorgats nombrosos premis, tant internacionals com a Turquia. El 1977 fou elegit president de la Unió d’Escriptors Turcs.