No fou ciutadà romà de naixement, però lluità a la primera guerra Púnica i residí a Roma, almenys cap a l’any 235 aC (data de la seva primera obra). Des d’aleshores conreà la poesia; escriví nou tragèdies, unes trenta comèdies, saturae i un poema èpic en versos saturnis: Poenicum Bellum (‘La guerra púnica’).
La importància literària li ve del seu Poenicum Bellum, que esdevingué epopeia nacional de Roma, de contingut mig històric mig mític (hi apareixen Enees, Ròmul i els elements que després reprengué Virgili per a la seva Eneida). Hom creu que hagué d’exiliar-se a causa del vers satíric Fato Metelli Romani fiunt consules.