i Isaac Newton | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Isaac Newton

Isaac Newton
© Fototeca.cat
física fís
Físic anglès.
Woolsthorpe, Lincolnshire, 4 de gener de 1643 — Kensington, Middlesex, 31 de març de 1727

Fill pòstum d’un petit terratinent, fou alumne de l’escola de Grantham i més tard del Trinity College de Cambridge, d’on l’apartà l’epidèmia de pesta que envaí Anglaterra els anys 1665 i 1666. Refugiat al seu país natal, llegí els grans autors científics clàssics i moderns i començà a reflexionar sobre el que havia d’ésser la seva obra futura: mètode matemàtic de les fluxions (origen del càlcul infinitesimal), teories sobre la natura de la llum i dels colors, gravitació universal. De retorn a Cambridge, fou nomenat fellow i, dos anys més tard, professor de matemàtiques, càrrec que ocupà fins que complí 54 anys. En aquest període escriví les seves obres més importants. Després es traslladà a Londres per dirigir la casa de la moneda, i presidí fins a la mort la Royal Society. Era un home totalment allunyat dels problemes pràctics, tímid, enemic de les discussions, indiferent a les belles arts, sense cap inclinació a les plasenteries. Mai no es casà, ni hom li coneix cap lligam sentimental amb altres persones. La investigació i la reflexió científiques emplenaren completament la seva vida. De les obres de Newton, escrites en llatí o bé en anglès, destaca indiscutiblement Philosophiae naturalis principia mathematica (1687), que hom ha comparat per la seva transcendència amb els Elements d’Euclides i amb el posterior On the Origin of Species de Darwin. En aquesta obra Newton volgué demostrar que tot l’Univers funciona segons una llei natural —la de la gravitació— que no requereix cap aplicació contínua de força i que només necessita la intervenció divina per a la creació i la posada en marxa. L’obra comença definint els conceptes de massa o quantitat de matèria, quantitat de moviment, força ( vis insita, vis impressa ), temps i espai absoluts, etc., i exposant les tres lleis del moviment (la d’inèrcia, la de la proporcionalitat entre força motriu i quantitat de moviment i la d’igualtat entre l’acció i la reacció). Partint d’aquestes definicions i lleis, l’autor vol explicar el sistema de l’Univers amb demostracions matemàtiques fetes a l’estil geomètric clàssic, però amb l’ajuda implícita del seu mètode de fluxions. La tercera part, que tracta específicament del sistema de l’Univers, comença amb unes generals Regulae philosophandi , seguides d’unes observacions astronòmiques concretes que l’autor engloba sota el títol de Fenòmens' ; continua després amb les Proposicions , que desenvolupen la teoria newtoniana, i acaba amb un Scholium generale' , on es fa palesa la visió teològica de Newton i on hi ha la cèlebre declaració del '' hypotheses non fingo '. L’obra, en conjunt, representa la culminació del procés revolucionari iniciat per Copèrnic contra l’astronomia clàssica i medieval. Assumeix les aportacions positives de Galileu i Kepler i acaba donant, a través de raonaments i càlculs inatacables, una explicació coherent i versemblant de tota la mecànica celeste, que permet d’explicar fets coneguts (precessió dels equinoccis, irregularitats dels moviments lunars, marees, etc.), a més de preveure'n d’altres, com el retorn en un any precís de determinats cometes. Fins que alguns experiments de la darreria del s. XIX i les idees renovadores d’Einstein no feren trontollar els axiomes newtonians, l’obra del savi anglès fou considerada una construcció científica acabada i perfecta, irrebatible, d’una vigència definitiva. Autor d’una gran síntesi sobre temes òptics — Opticks (1704)—, que resumia i completava treballs anteriors, Newton aportà observacions i idees en aquest camp (com la teoria dels colors) que no han estat desmentides per la posteritat, contràriament al que ha passat amb la seva teoria sobre la natura de la llum, discutida des del començament. Com a matemàtic, hom li deu, a part l’invent del càlcul infinitesimal (fet al mateix temps que Leibniz), aportacions dins el camp de la geometria — Enumeratio linearum tertii ordinis , sobre les corbes cúbiques— i dins el camp de l’àlgebra — Arithmetica universalis , on perfeccionà la teoria general de les equacions—. En el seu llibre De analysis apareix el teorema general del binomi, conegut avui amb el seu nom. Com a inventor, hom li reconeix la paternitat del telescopi de reflexió.

Col·laboració: 
JTC
Llegir més...