i Niça | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Niça

Nom occità deNiça (oc), Nom francès deNice (fr), Nom italià deNizza (it)
Nom occità deNiça (oc), Nom francès deNice (fr), Nom italià deNizza (it)
La platja i la ciutat de Niça
© Fototeca.cat
Ciutat de Provença, Occitània, capital del departament dels Alps Marítims, França.
Població: 
344.875 h
[2008]

Ciutat principal de la Costa Blava, situada a la petita plana del Paillon, entre la mar i la muntanya, vorejant la badia dels Àngels, entre les costes de Var, a l’W, i els turons de Cimiez, a l’E. Al seu clima, temperat, i a la seva situació deu el seu desenvolupament turístic, iniciat a mitjan s XIX, que n'ha fet una de les estacions turístiques de més anomenada mundial. La Promenade des Anglais, vora la mar, és el centre ric i mundà d’esbarjo. Hi ha diverses activitats derivades del turisme. És també nucli industrial: indústria mecànica, tèxtil, química, alimentària i de perfums. Universitat, des del 1965. Hi sobresurten el museu de belles arts Jules Chéret, el d’història Massena i els monogràfics de Matisse i del Missatge bíblic de Marc Chagall. El port té com a funcions principals el transport de viatgers, sobretot a Còrsega, i el tràfic de mercaderies. Aeroport. Fundada pels foceus de Massàlia cap al s V aC, més tard es posà sota el domini de Roma per combatre els lígurs. L’any 729 rebutjà els sarraïns, bé que aquests l’ocuparen el 859 i el 880. Evità el domini dels francs i el de l’Imperi, però al s XII passà al de la corona catalanoaragonesa. El 1338 es posà sota la protecció del comtat de Savoia. Esdevingué teatre de les lluites entre l’emperador i Francesc I de França, el qual l’ocupà, aliat amb els turcs (1543). Envaïda novament per França (1600), el 1696 tornà a Savoia. El 1793 França se l’annexà, però el 1814 passà al Piemont, que la cedí als francesos definitivament (1860). Mussolini aspirà a incorporar-la a Itàlia.

Col·laboració: 
TMT / CaA
Llegir més...