Fou catedràtic, secretari i bibliotecari de l’acadèmia de belles arts de Florència. En les discussions entre clàssics i romàntics s’alineà amb els primers, però acceptà els aspectes del Romanticisme convergents amb la seva ideologia liberal. Escriví drames de tema clàssic (Edipo nel bosco delle Eumenidi, 1823) i altres de tema històric, de to republicà i liberal: Nabucco (1815), Giovanni da Procida (1817), Arnaldo da Brescia (1837), considerat el més reeixit, I Cenci (1854). Publicà un volum de poemes clàssics (Poesie, 1886) i estudis de teoria dramàtica (Dell’imitazione dell’arte drammatica, 1844; etc).