concili I de Nicea

Primer concili ecumènic (325), convocat per l’emperador Constantí I i ratificat pel papa Silvestre I.

Reuní uns 200 bisbes —encara que tradicionalment apareix la xifra de 318 com a nombre simbòlic— sota la presidència d’Osi de Còrdova. Tingué com a finalitat combatre l’arianisme. L’acta sinodal s’ha perdut, però n'han romàs el símbol de la fe, la carta sinodal i el recull de vint cànons. La tesi d’Ari, sostinguda per Eusebi de Nicomèdia, fou condemnada, i fou aprovada la presentada per Marcel d’Ancira i per Atanasi d’Alexandria. Hom insistí en el concepte teològic de l' homooúsios , o sia, que el Fill és consubstancial amb el Pare. El símbol proclamat es basa en un símbol baptismal de Jerusalem. El concili fixà també la data de Pasqua al diumenge següent al pleniluni successiu de l’equinocci de primavera.