Fou partidari de l’anomenada filosofia popular i actiu propagador de les idees il·lustrades. En la seva obra Leben und Meinungen des Magisters Sebaldus Nothanker (‘Vida i opinions del mestre Sebaldus Nothanker’, 1773-76) criticà Goethe, Schiller, Kant i Fichte, cosa que li valgué d’ésser ridiculitzat a la seva vellesa. També escriví Briefe, die neueste Literatur betreffend (‘Cartes sobre la literatura més nova’, 1759-65).