És conegut com a Nicolau de Mira, pel bisbat, o com a Nicolau de Bari, pel fet d’haver-ne estat traslladades a aquesta ciutat les relíquies (1087). De vida llegendària, hom li atribueix la dotació de tres noies que llur pare volia prostituir i la resurrecció de tres nens morts i trossejats per un carnisser; per aquesta causa és patró dels infants i de les donzelles.
El seu culte penetrà a Occident a partir del segle IX, i es popularitzà durant l’edat mitjana. Té força esglésies dedicades als Països Catalans —unes vint al Principat— i molts altars a les catedrals i a les esglésies.
La seva festa era celebrada amb festes populars infantils (Maldà, Bellpuig, pla de Llobregat, Cullera, Castalla, Alacant), i hom elegia el bisbetó a totes les catedrals i en alguns monestirs, com Montserrat, i és també popular a Alemanya, Holanda i Bèlgica. A Sant Nicolau de la Garriga es feia l’"aplec de les noies”. La proximitat de les festes de Nadal féu desplaçar algunes d’aquestes manifestacions populars al dia de Nadal i dels Innocents. La seva festa se celebra el 6 de desembre.