Veí de la ciutat de València. Sobre seu i sobre Andreu Marçal de Sax ha estat bastit tot l’esquema de la pintura internacional de la branca borgonyona a València. La seva activitat és documentada des del 1390. Malgrat la quantitat de documents referits a ell i d’obres conservades que se li poden atribuir, la definició correcta de les seves característiques personals és molt difícil d’aïllar, perquè és qüestió d’un fenomen d’obrador, més que d’una única persona. Del retaule de la Mare de Déu per a l’església de Sarrió (Aragó), del 1404, hom ha extret les característiques del cercle; però cal dubtar-ne, perquè l’obra és deguda a diverses mans. Anteriorment havia contractat retaules per a la seu de València, per a Horta, Valldecrist i, el 1405, una altra vegada, per a la catedral.