i Nicolau I de Rússia | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Nicolau I de Rússia

història hist
Tsar de Rússia (1825-1855).
Gatchiwa, 6 de juliol de 1796 — Peterburg, 2 de març de 1855

Tercer fill de Pau I i successor d’Alexandre I. En començar el seu regnat es produí la revolta dels decabristes, el 1825, moguda per les societats secretes. Això féu que Nicolau cerqués suport, més que en la noblesa, en la burocràcia; organitzà la policia política (1826) i dictà el codi de l’Imperi (1832), que regí fins a l’any 1917. Home sever, imposà una disciplina brutal i reprimí durament les revoltes dels mugics; no fou, tanmateix, un reaccionari sense horitzó, puix que intentà de millorar la situació dels serfs i inicià la industrialització de Rússia (1837: primer ferrocarril). Exteriorment continuà la política de la Santa Aliança (sostenir arreu l’autoritat constituïda) i impulsà l’expansió de Rússia amb objectius netament imperialistes, fins i tot messianistes (la Santa Rússia): guerra russoturca, esclafament de la revolta polonesa de 1830-31 i ajut a Àustria contra la revolta hongaresa del 1849. Aquesta política aïllà Rússia, que hagué d’afrontar l’aliança francoangloturca, en la guerra de Crimea, on es palesà la feblesa de l’exèrcit rus. El disgust que li causà la derrota contribuí a la seva mort.

Col·laboració: 
EdV
Llegir més...