Actuà a Dinamarca i a Alemanya, en films melodramàtics ( Afgrunden , 1910), en films vagament reivindicatius en l’aspecte social ( Die Suffragette, 1913), en comèdies ( Engelein , 1913) i en films basats en obres literàries ( Hamlet , 1920; Fräulein Julie , 1921; Vanina Vanini , 1923; Hedda Gabler , 1924). Fou un dels primers símbols eròtics del cinema europeu. En el seu segon període interpretà personatges de més profunditat psicològica, sobretot dones madures i sensuals ( Die freudlose Gasse , ‘El carrer sense alegria’, 1925); Dirnentragödie , 1927; Unmögliche , ‘Impossible’, 1932).