i Friedrich Wilhelm Nietzsche | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Friedrich Wilhelm Nietzsche

Friedrich W. Nietzsche segons un dibuix de John Philipp
© Fototeca.cat
filosofia filos
Filòsof alemany.
Röcken-Lützen, Saxònia, 15 d’octubre de 1844 — Weimar, 25 d’agost de 1900

Adquirí una àmplia formació humanística a Pforta i estudià teologia i filologia a Bonn i filologia, amb Ritschl, a Leipzig. Entusiasmat amb la filosofia de Schopenhauer i simpatitzant, com a músic, amb Wagner, es destacà per la seva crítica radical de la religió i l’ambient cultural i social. Professor de filologia grega a Basilea el 1869, des del 1879 viatjà contínuament, per motius de salut, dels Alps a la Riviera; una forma esquizofrènica i expansiva de paràlisi estacionària el portà a la demència (1889). Escriví poemes, assaigs i composicions musicals. A Die Geburt der Tragödie aus dem Geiste der Musik (‘El naixement de la tragèdia a partir de l’esperit de la música’, 1872) expressà la seva filologia filosòfica, i continuà la seva crítica a Unzeitgemässe Betrachtungen (‘Consideracions inactuals’, en quatre volums, 1873-76) i a Menschliches, Allzumenschliches. Ein Buch für freie Geister (‘Humà, massa humà. Un llibre per a esperits lliures’, 1878), que és completat amb Der Wanderer und sein Schatten (‘El caminant i la seva ombra’, 1880). Obres seves de maduresa són Morgenröte. Gedanken über moralische Vorurteile (‘Aurora. Pensaments sobre prejudicis morals’, 1881), Die fröhliche Wissenschaft (‘La gaia ciència’, 1882; edició ampliada, 1887), Also sprach Zarathustra (‘Així parlà Zarathustra’, en quatre volums, 1883-91), Jenseits von Gut und Böse. Vorspiel zu einer Philosophie der Zukunft (‘Més enllà del bé i del mal. Introducció a una filosofia del futur’, 1886) i Zur Genealogie der Moral (‘Sobre la genealogia de la moral’, 1887). El 1888, el seu darrer any de lucidesa, escriví Der Fall Wagner (‘El cas Wagner’, reeditat el 1900, juntament amb Nietzsche contra Wagner ), Die Götzendämmerung (‘El capvespre dels déus’, 1889), Der Antichrist i Ecce Homo , publicats pòstumament. Elisabeth Förster-Nietzsche, germana del filòsof, en manipulà els escrits: en falsificà cartes, se'n féu la biògrafa, relatant els esdeveniments de manera que fos reconeguda com la seva intèrpret autoritzada, i amb Der Wille zur Macht. Versuch einer Umwertung aller Werte (‘La voluntat de poder. Recerca d’un canvi de valor de tots els valors’; primera edició, en les obres completes —publicades, tanmateix, incompletes—, en cinc volums, 1892-93) volgué impressionar i atreure ideològicament els lectors en un sentit que féu seu el nacionalsocialisme. Morta Elisabeth i derrotat el nazisme, els manuscrits nietzscheans són objecte d’investigació en els arxius de Goethe i Schiller, a Weimar. La filosofia vitalista de Nietzsche és un intent de comprendre i de projectar l’activitat creadora, tot pretenent una observació directa i defugint l’idealisme i el dualisme mitjançant la intuïció projectiva; tot creant una antropologia del vivent humà en l’esdevenir, suposa que l’home “és quelcom que ha d’ésser superat” i que és capaç de superar-se, i ofereix una opció evolucionista material, paral·lela a la dialèctica materialista en el seu antiidealisme i empirisme. En l’àmbit lingüisticoartístic, Nietzsche estableix l' apol·lini i el dionisíac com a forces antagòniques imprescindibles per a la creació estètica, així com l’harmonia de les arts plàstiques enfront de la vivesa temporal del ritme i de la música. Amb la idea de l' etern retorn , Nietzsche imposa la seva darrera concepció de tot el que és i que esdevé; insisteix alhora en l' afirmació de la vida , dada immediata, i en la voluntat de poder , que tendeix no solament a restar, ans també a créixer i a ésser més i millor, tot desenvolupant les possibilitats efectives. L’enunciat que Déu ha mort i l’amenaça del nihilisme són fenòmens historicoculturals denunciats per Nietzsche, el trontollament produït pels quals porta a reflexionar sobre com han estat fetes fins ara la religió i la teologia; el Déu-recurs s’ha esvaït, han caigut els valors postissos que regnaven a Europa: aquesta només podrà superar el nihilisme si accepta el moment històric present, amb el canvi de valor de tots els valors . Així mateix, Nietzsche estableix una anàlisi del llenguatge moral i distingeix entre moral de senyors i moral d’esclaus , segons que la moral susciti un esforç creador o porti a la submissió i a l’esperit gregari. Quant a la noció de superhome , cal dir que sorgeix com a sentit més que com a fita i significa inconformisme amb tot el decadent; mai no apareix com a subjecte actiu. Nietzsche continua avui provocant tensions; la seva crítica radical suscita força i passions, però demana també coneixement i reflexió; la seva influència literària, ideològica i filosòfica resta molt diversa i permanent.

L'obra de Nietzsche als Països Catalans

A Catalunya, les primeres referències a Nietzsche i a la seva obra —coneguda sobretot a través de publicacions franceses vers el 1890— aparegueren a L’Avenç , en articles de Jaume Brossa (1892) i d’Alexandre Cortada (1893). Tanmateix, la primera exposició seriosa —fins i tot dins l’àmbit de llengua castellana— de la doctrina nietzscheana fou feta per Joan Maragall, sota el pseudònim de Pànfilos , també des de les pàgines de L’Avenç (1893). D’altra banda, Nietzsche influí fortament en la seva obra literària, especialment amb el Zarathustra , del qual traduí al català diversos capítols (publicats el 1898 a Catalònia ).

Col·laboració: 
LlJM
Llegir més...