Molt jove encara, lluità per la independència de la república de Venècia, ocupada pels austríacs, i, acusat de conspiració, se n'anà a Milà. Lluità amb Garibaldi al nord i a les Dues Sicílies; a la tornada a Sicília, el vaixell naufragà i Nievo morí ofegat. Escriptor pròdig, malgrat la seva mort prematura, produí poemes (Lucciole, 1858), pamflets, assaigs, drames i, sobretot, obra narrativa: Il barone di Nicastro, Il conte pecoraio (1857); però la seva obra cabdal és Confessioni di un italiano, publicada pòstumament i censurada amb el títol de Confessioni di un ottuagenario (1867), novel·la històrica i autobiogràfica a l’estil de Foscolo i de Manzoni, on reflecteix els ideals del Risorgimento, expressats amb força poètica i realista, amb versemblança psicològica i amb la fidelitat dels sentiments i dels ideals de la nova societat italiana.