Nimes

Nîmes (fr)

L’amfiteatre de Nimes, anomenat també Les Arènes

© B. Llebaria

Ciutat del baix Llenguadoc, Occitània, capital del departament de Gard, França.

És situada al límit oriental del baix Llenguadoc, al contacte entre la garriga calcària i la baixa plana, en una cruïlla de vies de comunicació. El nucli antic, limitat pels bulevards Courbet, Hugo, Gambetta i Las Arènas, conserva l’aspecte i l’estructura medieval de carrers estrets i tortuosos. Durant el decenni del 1960 al 1970 experimentà el creixement més important. Hi ha indústries tèxtils, de mobles, del calçat, de material de construcció i alimentàries (conserves).

Emplaçada sobre l’antic lloc de Nemausus, ciutat dels volques arecòmics, fou colònia de dret llatí a l’origen de l’imperi Romà. Sota els Antonins, substituí Narbona com a capital de la Gàl·lia Narbonesa i gaudí de plena ciutadania. Seu episcopal a partir dels segles V o VI, esdevingué també seu d’un comtat (segle IX), incorporat el 1185 al comtat de Tolosa. Centre conspicu de l’heretgia albigesa, fou conquerida per Lluís VIII (1226), i passà definitivament a la corona francesa el 1271. Aleshores es convertí en un nucli molt pròsper, a causa del desenvolupament de la indústria tèxtil (teixits d’or i vellut), portada per artesans italians. Abraçà la causa calvinista, i amb motiu de la revocació de l’edicte de Nantes (1685) perdé la seva prosperitat. Al principi del segle XIX hagué d’afrontar uns desordres (el “terror blanc”) originats pels bandolers Trestaillons i Truphemy, que reprimí el duc d’Angulema.

Conserva nombrosos monuments de l’època romana, entre els quals cal esmentar l’anomenada Maison Carrée (segle I dC); temple d’estil corinti, hexàstil i pseudoperípter, fet construir al fòrum per ordre d’Agripa en honor d’August, avui és la seu del Musée d’Archéologie. L’amfiteatre, anomenat Las Arènas, de doble pis en dos ordres, és utilitzat actualment per a festivals musicals i per a curses de braus. De les fortificacions romanes resten la Torre Magna, suposat mausoleu de l’època preaugustal de planta octagonal i de tres pisos, i les portes d’August i de França. D’època romànica és la catedral de Sant Castor, i del segle XVIII els Jardins de la Font, edificats envoltant les ruïnes de les termes i del teatre romà.