Nit de Sant Bartomeu

Nom amb què és coneguda la matança d’hugonots que s’esdevingué a París el 1572, la nit del 23 al 24 d’agost, festivitat de Sant Bartomeu, d’on li vingué el nom (en francès, sovint és anomenada simplement la Saint-Barthélemy ).

Tingué repercussions arreu de França des del 25 d’agost al 3 d’octubre. Actuà la plebs parisenca, fanàticament catòlica, guiada pels homes del duc de Guisa. Ordenà la matança Carles IX, d’acord amb Caterina de Mèdici i amb els Guisa, i en fou el pretext un complot protestant. Hi moriren més de tres mil hugonots, entre ells l’almirall Gaspard de Coligny. Enric de Navarra (el futur Enric IV) i Condé se salvaren gràcies a una ràpida abjuració. Aquest fet comportà la represa de la guerra entre catòlics i hugonots.