i Adrien-Maurice de Noailles | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Adrien-Maurice de Noailles

Història    Militar
història militar hist mil
Militar.
París, 29 de setembre de 1678 — París, 24 de juny de 1766

Tercer duc de Noailles i comte d’Ayen. Era fill d’Anne-Jules de Noailles, i lluità al costat seu a Catalunya. Aviat comandà una companyia i assistí a la batalla del Ter (1694) i, poc després, a l’ocupació de Palamós i Girona. En retirar-se el seu pare, restà a les ordres del duc de Vendôme i entrà a Barcelona amb les tropes d’aquest (1697). El 1705 tornà a Catalunya, en iniciar-se la guerra de Successió, però hagué de passar al Rosselló, on reorganitzà les seves forces; el 1707 penetrà a la Baixa Cerdanya, i hostilitzà les tropes del rei arxiduc Carles III a l’Empordà; el 1709 s’apoderà d’Olot i avançà fins a la plana de Vic. El 1710 fou nomenat cap de l’exèrcit francès de Catalunya i assetjà Girona, que ocupà (gener del 1711). El 1714 tornà a França. En morir Lluís XIV, formà part del govern de la regència com a president del consell de finances. S'oposà a les mesures financeres de Law i hagué d’exiliar-se (1722-23). Posteriorment recuperà el favor de Lluís XV, lluità a la guerra de Successió de Polònia i fou ministre d’estat (1743). Lluità a la guerra de Successió d’Àustria i perdé la batalla de Detsingen. El 1746 fou ambaixador extraordinari a Madrid. Es retirà el 1756.

Col·laboració: 
RoA
Llegir més...