La seva conca, fins a l’estret de les Cabanasses, constitueix la vall de Boí. Neix als circs glacials del massís de Montardo, Comaloforno i tuc de Colomers, amb cims entre els 3 000 i els 2 800 m alt.; rep la ribera de Sant Nicolau i el torrent de Boí, i després de 27 km arriba a la confluència. Té una conca de 249 km2, la capçalera de la qual és excavada en el granit, i la resta, en el paleozoic de la zona axial dels Pirineus. Representa les restes de la glacera quaternària que acabava a Llesp. Porta un cabal mitjà de 8,6 m3 per segon. Té un règim nival de transició, amb un màxim de juny doble del cabal modular, un mínim de retenció nival pel gener i una revinguda pel novembre, deguda a les pluges mediterrànies. La seva aigua és retinguda (pantans de l’estany Negre, de Cavallers, de Llesp) per a servir centrals per a la producció d’energia elèctrica, equipades amb uns 100 000 kW de potència.