i Philippe Noiret | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Philippe Noiret

cinematografia cin i teatre teat
Actor cinematogràfic i teatral francès.
Lilla, Nord, 1 d’octubre de 1931 — París, 23 de novembre de 2007

Desenvolupà una brillant carrera teatral durant els anys cinquanta i lentament s’imposà en el cinema, fins a esdevenir un dels actors francesos més preuats. Participà en molts films com Thérèse Desqueyroux (1962) de C.Franju, La vie de Chāteau (1965) de J.P.Rappeneau, L’une et l’autre (1967) de R.Allio, La grande bouffe (1973) de M.Ferreri, Tendre poulet (1973) de Ph.de Broca, i, a les ordres de B. TavernierL’horloger de Saint-Paul (1973), Que la fête commence (1975), Le juge et l’assassin (1976), Coup de torchon (1981) i La vie et rien d’autre (1989, per la qual obtingué un Cèsar i un David); Il deserto dei tartari (1976) de V. Zurlini, Tre fratelli (1981) de F. Rosi, Fort Sagane (1984) d’A. Corneau, La famiglia (1987) d’E. Scola, Chouans! (1988) de P. De Brocca, Cinema Paradiso (1989, premi BAFTA i premi de l’Acadèmia Europea del Cinema) de G. Tornatore, Uranus (1990) de C. Berri, J'embrasse pas (1991) d’A. Téchiné, Speriamo che sia femmina (1986) i Rossini! Rossini! (1991) de M. Monicelli, Max et Jérémie (1992), de C.Devers, Tango (1993), de P. Leconte, Grosse fatigue (1993), de M. Blanc, Le roi de Paris (1994), de D. Maillet, La fille de D’Artagnan (1994), de B. Tavernier, Les Grands Ducs (1995), de P. Leconte, Il postino (1995), de M. Radford, Soleil (1997) de R.Hanin, Les Palmes de M.Schutz (1997) de C.Pinoteau, Le Bossu (1997) de Ph. de Broca, i Le Pique-nique du Lulu Kreutz (2000), de D.Martiny.

Llegir més...