i Emil Nolde | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Emil Nolde

pintura pint
Pseudònim que adoptà el pintor alemany Emil Hansen el 1904.
Nolde, Slesvig-Holstein, 7 d’agost de 1867 — Seebüll, Slesvig-Holstein, 13 d’abril de 1956

S'interessà pel dibuix i la litografia (1896) prenent com a models H.Daumier i J.F.Millet. Des del 1901 residí a Berlín i a Nolde, treballant sol i amb penúria, fins que el 1906 fou convidat a participar en el grup Die Brücke. La seva pintura —acostada a la de V.van Gogh i J.Ensor, els pintors més admirats per ell— és especialment d’escenes religioses, que produïren un gran escàndol per la seva vehemència sensual, els colors estridents i les formes expressionistes: La llegenda de santa Maria Egipcíaca (1912; Kunsthalle, Hamburg), Vida de Crist (1911-14), quadre d’altar en nou parts. Els nazis classificaren la seva obra d’'art degenerat’, i el 1941 li fou prohibit de pintar. Són notables també els seus gravats. Publicà una autobiografia en dos volums: Das eigene Leben (‘La pròpia vida’, 1931) i Jahre der Kämpfe (‘Anys de lluita’, 1934).

Col·laboració: 
EBC
Llegir més...