mar del Nord

Noordzee (nl), North Sea (en)

Vista de la mar del Nord des de la costa holandesa

© NBTC

Mar de l’oceà Atlàntic, entre la Gran Bretanya i el continent europeu.

D’una extensió aproximada de 580 000 km 2 , comunica amb l’oceà Atlàntic, al N, entre les illes Shetland i la costa de Noruega, i, al SW, per l’estret de Calais i la Mànega. A l’E entra en contacte amb la mar Bàltica pels estrets de Skagerrak i Kattegat. L’emplaçament actual de la mar és degut a una transgressió recent. De fet, ocupa el centre d’una veritable conca de sedimentació. Durant el Carbonífer es formaren les capes de carbó de les conques d’Anglaterra i Alemanya, mentre que els rics dipòsits petroliers de la plataforma continental britànica i noruega, en particular, daten del Cretaci i part del Terciari. Les glaceres quaternàries envaïren una bona part de la conca marina i hi deixaren nombrosos sediments i l’empremta de llur acció erosiva. El fons marí, recobert de sorres, llims i algunes argiles fines als llocs més profunds, és planer en general; només alguns doms diapírics el deformen, però, en certs sectors. Les costes septentrionals són abruptes i dentades —fiords de Noruega, firths d’Escòcia—; a les meridionals, planeres i sorrenques, abunden les badies, els estuaris i els rosaris d’illes com les de Frísia. És una mar poc profunda, amb un màxim de 750 m, a l’E (fossa de Noruega), i una mitjana de 94 m; hi ha extensos bancs de sorra, com ara el Dogger Bank, per exemple, que tenen menys de 50 m de profunditat. La salinitat és influïda per l’aportació atlàntica —aigües més salades—, la bàltica —poca salinitat— i els rius principals, com el Rin, l’Elba i el Tàmesi: un 35‰ a la part central i menys del 20‰ en certs estuaris. La temperatura de les aigües superficials oscil·la, al centre, entre els 6°C de l’hivern i els 14°C de l’estiu. Les aigües de procedència atlàntica hi penetren pel NW i pel SW, però es desvien gradualment cap a la seva dreta a causa de la rotació terrestre. El clima és humit i bromós. Hi dominen els vents de l’W, però hi són també freqüents els vents de l’E durant l’hivern. Les tempestes poden ocasionar de vegades terribles inundacions litorals. La mar del Nord posa en comunicació molts països industrials de l’àrea del Mercat Comú; té, doncs, una gran importància econòmica. La pesca hi és també molt activa. Els ports de Rotterdam, Londres i Hamburg, entre altres, són dels més grans del món.