i Normandia | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Normandia

Nom oficial en francès de la regió administrativa de Normandia Normandie (fr)
Nom oficial en francès de la regió administrativa de Normandia Normandie (fr)
Regió històrica i administrativa del N de França, compresa entre les regions d'Alts de França, a l’E, la  de París al SE, Centre al S, el País del Loira al SW, la Bretanya, al SW, i el canal de la Mànega, al N i a l'W.
Població: 
3.335.645 h
[2014]
Extensió: 
29.906 km2

És subdividida en cinc departaments: el Sena Marítim, amb la capital Rouen, Eure, Calvados, Orne i Manche. Normandia és constituïda, de fet, per un conjunt de regions naturals ben diferenciades: al sector oriental de l’altiplà de l’Alta Normandia, fraccionat en comarques per profundes valls fluvials, predominen les cretes blanques, recobertes per una prima capa d’argiles. Els sòls argilosos són més consistents als països d’Auge i de Lieuvin, a l’esquerra del Sena, mentre que el Calcari aflora en el Roumois, el Pays d’Ouche, la Plaine de Saint-André i el Thimerais. A la Baixa Normandia es destaca la plataforma calcària juràssica de la Campagne de Caen, separada per la depressió del Bessin dels terrenys primaris del Cotentin. La costa normanda és variada, amb sectors abruptes, com els penya-segats de creta blanca del Pays de Caux, i altres de plans, com les platges de Deauville i Trouville i l’ampla badia del Mont-Saint-Michel. La industrialització del triangle Rouen-Le Havre-Caen ha potenciat un increment demogràfic ja alimentat per una alta taxa de natalitat. Dins l’economia agropecuària es destaquen les produccions de carn i llet, amb els seus derivats (mantega d’Isigny, formatge de Camembert, etc). Hom conrea blat, bleda-rave sucrera, lli i patates. Els ports de Dieppe, Port-en-Bessin, Cherbourg i Fécamp són destinats a la pesca. El gran port de Le Havre és especialitzat en el moviment transoceànic de passatgers, mentre que el tràfic amb la Gran Bretanya dóna vida als de Rouen, Caen i Dieppe. Un sector industrial en expansió elabora metal·lúrgia pesant, automòbils i material elèctric i electrònic a Rouen i Caen, mentre que el primer complex petroquímic francès es desenvolupa a l’àrea del Baix Sena. A Le Havre es destaca la construcció naval. Presenta una certa decadència, per contra, la indústria tèxtil, activitat tradicional concentrada a Rouen i a Flers. A l’oest només Cherbourg fa el paper de centre urbà, important gràcies a una sèrie d’instal·lacions estatals, com l’arsenal i el centre atòmic de l’Hague. Això de banda, és un país essencialment rural.

La història

Habitada per celtes i lígurs, l’any 56 aC fou conquerida per Roma. Cristianitzada al s III, més tard (486) passà als merovingis. Al segle IX fou assolada pels normands, que s’hi establiren. El 911, llur cap, Rol·ló, assolí de Carles III de França el títol de duc de Normandia. Hom hi afavorí el règim feudal, però sense minva del poder ducal, i l’emancipació progressiva respecte a França. Això i la puixança del país sota Guillem II el Conqueridor (Guillem I d’Anglaterra), féu que els francesos intentessin, sense èxit, la invasió (1054 i 1058) i afavorissin la revolta del seu fill Robert II (1078). Després d’uns quants anys de lluites, Enric I d’Anglaterra, germà de Robert, s’imposà a Normandia i derrotà França (1119). La seva filla, Matilde, es casà amb Godofred Plantagenet, comte d’Anjou, i llur fill, Enric II, assolí el ducat contra les pretensions dels Blois, i hi refermà les llibertats comunals (1170). Conquerit el país per França (1202-04), hom en servà els privilegis, el dret comú i les institucions, però no pas l’economia, cosa que motivà diversos alçaments, que menaren Lluís X a atorgar la Carta als normands (1314-15), la qual suposà garanties d’autonomia. Esdevingué escenari de la guerra dels Cent Anys i Anglaterra mirà de separar-la de França, bé que fracassà per l’oposició popular, que afavorí la reconquesta francesa (1436-50). Carles VII en confirmà les llibertats, i l’any 1515 Normandia assolí un parlament propi. La guerra de la Fronda n'augmentà els imposts i hi provocà un alçament (1639), que fou reprimit. La personalitat normanda, ignorada per Lluís XIV i revifada sota Lluís XV, ha estat preterida per l’Estat francès d’ençà del fracàs del federalisme girondí, durant la Revolució Francesa, i del triomf subsegüent del centralisme jacobí. L'any 1956 la Normandia històrica fou dividida en dues regions administratives, la Baixa i l'Alta Normandia, vigents fins al gener del 2016, que foren reunificades arran de la nova reforma territorial.

Col·laboració: 
RAs
Data de revisió: 
2017-02-28
Llegir més...