Fou professor i investigador, a l’Emmanuel College de la seva ciutat natal. S'especialitzà, juntament amb el seu deixeble George Porter, en la provocació, l’observació i el mesurament de reaccions químiques ultraràpides (mil milionèsims de segon) i en l’estudi de les variacions de l’equilibri químic sota petits impulsos elèctrics. Compartí el premi Nobel de química de l’any 1967 amb Porter i l’alemany Manfred Eigen.