Al principi fou publicada mensualment, però des del 1951 fou molt irregular. N'aparegueren setanta-cinc números; el número 1 es publicà el gener de 1946 i el darrer correspon al maig-setembre de 1954. Avel·lí Artís n'era director i el redactor en cap i el secretari fou Vicenç Riera i Llorca i, els darrers anys, Joan Rossinyol. Estava dividida en seccions, entre les quals cal destacar Panorama polític, Teatre, Música i els músics, Les arts i els artistes, Revistes i periòdics i L’economia ultradirigida. Fou il·lustrada pel artistes Francesc Domingo, Emili Grau-Sala, Gausachs, Carles Fontseré i Avel·lí Artís-Gener. Era publicada per Edicions Catalònia, editorial fundada a Mèxic pel mateix Avel·lí Artís, també anomenada Col·lecció Catalònia en una primera etapa. Encara que la temàtica principal era cultural, tanmateix també s’interessava per temes polítics; quedaven ben reflectits els idearis d’Esquerra Republicana i Acció Catalana. Contenia textos literaris, assaigs diversos i nombrosa informació i cròniques de la Catalunya en el període franquista. S'hi van promoure debats a través d’intervencions escrites i s’hi estudiaren obres des de diversos punts de vista; la publicació s’equiparava a les revistes de qualitat d’abans de la Guerra Civil Espanyola. Fou segurament una de les tribunes intel·lectuals més importants i de més gruix de l’exili català. L’esforç del director-fundador no trobà sempre el suport per a poder-la editar amb regularitat. Tenia corresponsals literaris a França, a Anglaterra i als Estats Units (Rafael Tasis, Fermí Vergés, Jaume Miravitlles). L’eclecticisme polític i estètic del director es reflecteix en la tria de col·laboradors: Mercè Rodoreda, Joaquim Bernadó, Ventura Gassol, Antoni Ribera, Tona i Nadalmai, Joan Fuster, Rovira i Virgili, Josep Carner, Ferran Canyameres, Pere Bosch i Gimpera, J. Ferrater Móra, Pere Foix, Manuel Serra i Moret, Pere Calders, Avel·lí Artís-Gener, Miquel Ferrer, Josep Soler i Vidal, Marcel Santaló, Agustí Cabruja, Rafael Tasis, Ramon Vinyes, etc. Desaparegué en morir el fundador. El seu fill Avel·lí Artís i Gener la continuà i la dirigí amb el nom de “La Nova Revista” (1955-58), durant trenta-tres números, amb unes característiques i uns col·laboradors semblants.