i Nova Anglaterra | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Nova Anglaterra

Territori oriental dels EUA, format pels estats de Nou Hampshire, Massachusetts, Rhode Island, Connecticut, Vermont i Maine.

Fou ocupat pels francesos el 1604, i el 1614 John Smith féu una exploració del país, que anomenà Nova Anglaterra. Els pescadors europeus el visitaren sovint des del s XVI, però no fou colonitzat fins el 1620, per emigrants puritans provinents d’Anglaterra, d’Escòcia, d’Holanda i de Massachusetts. La zona restà sota la influència de les colònies veïnes (Massachusetts, Maine, Connecticut), però assolí una sòlida organització puritana i gaudí d’una àmplia autonomia, atorgada pel rei d’Anglaterra. Participà activament en la guerra de la independència (1775-82), i, dirigida pels conservadors, assolí un lloc preeminent dins la federació dels EUA i desenvolupà ràpidament la seva economia, gràcies al comerç amb tot el món. Les guerres napoleòniques n'aturaren l’expansió fins el 1840, però, en canvi, afavoriren un procés d’industrialització. Durant la guerra de Secessió (1861-65), Nova Anglaterra combaté per la Unió. Al s XIX es decantà cap a la indústria tèxtil, paperera, aèria, d’armament, de maquinària, etc, el turisme, les finances i, sobretot, el comerç.

Col·laboració: 
JMS
Llegir més...