La capital és Halifax . De relleu apalatxià, és constituïda per roques antigues amb granits intrusius al SW de Halifax, i també per roques triàsiques amb intrusions volcàniques entorn de la badia de Fundy. Es destaquen com a recurs important els jaciments carbonífers (illa del Cap Bretó, regions de Cumberland, Sydney i Pictou) i els de barita. També dins el sector primari, cal assenyalar l’activitat pesquera (entrada de la badia de Fundy, bancs del South Shore) i la ramaderia (producció de llet). L’agricultura hi té menys pes (pomes, patates, cereals). Halifax és el principal nucli industrial i centre comercial, amb port de contenidors, a part la base naval militar. Altres ciutats importants són Dartmouth i Sydney. Hi ha refineries de petroli i indústries alimentàries, de construcció i de reparació naval. L’explotació forestal dels boscs de l’humit vessant atlàntic forneix primeres matèries a les indústries de la fusta i del paper. Pertanyent a l’antiga Acàdia , fou colonitzada per francesos i escocesos, cosa que comportà un llarg conflicte entre ambdues comunitats fins a la pau d’Utrecht (1713), per la qual passà a la corona britànica, que li donà el nom actual. El 1769 se'n separà l’illa del Príncep Eduard, i el 1784 l’actual província de Nova Brunsvic. Amb l’annexió de l’illa del Cap Bretó (1820), assolí els seus límits actuals. El 1848 li fou atorgada l’autonomia i el 1867 passà a formar part de la Confederació del Canadà.
Litoral de la província de Nova Escòcia, a la costa atlàntica del Canadà
© Corel Professional Photos