i Nova Política Econòmica | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Nova Política Econòmica

Sigla del rus , en catalàNEP, Nom rus de Novaja Ekonomičeskaja Politika (ru)
Sigla del rus , en catalàNEP, Nom rus de Novaja Ekonomičeskaja Politika (ru)
economia econ i ciències polítiques polít
Política econòmica adoptada a l’URSS en 1921-28 per tal de fer front a les dificultats creades pel comunisme de guerra.

Aquest sistema comportà la nacionalització de la indústria i dels serveis, l’abolició de la moneda, la prohibició del comerç per agents privats i unes elevadíssimes exaccions sobre la producció agrària, afavorí la caiguda de la producció industrial, l’aparició d’un comerç il·legal, la inflació i les revoltes camperoles. La gran oposició que provocà es féu especialment palesa amb l’aixecament dels mariners de Kronstadt (1921) i la resistència dels camperols. Amb la NEP, Lenin pretenia en un principi impedir l’afebliment del poder soviètic, amenaçat en diversos fronts. Hom hagué de cedir, per tant, a diverses demandes: substitució de les requises als camperols per un impost en espècie i el restabliment d’una certa llibertat d’intercanvi per als camperols, els petits comerciants i els petits propietaris; la moneda fou restablerta (1922) i hom permeté la circulació del capital estranger i autòcton per a engegar la indústria, l’establiment de cooperatives de petits productors i capitalistes, els lloguers d’establiments industrials i comercials, la utilització de tècnics burgesos en empreses de l’estat i les relacions laborals capitalistes. L’objectiu de la NEP era la recuperació de l’economia, cosa que hom aconseguí en un grau considerable. Però en la mesura que aquesta recuperació havia estat possible mitjançant la parcial reprivatització de l’economia, la NEP era vista pels bolxevics com una amenaça a més o menys curt termini contra l’estat soviètic i contradictòria, a més, amb la ideologia comunista. En la pràctica, doncs, la NEP fou considerada com un instrument transitori que calia abandonar tan aviat com les condicions ho permetessin. Alguns dirigents soviètics, entre els quals N. Bukharin, defensaren la continuïtat de la NEP com una via per a l’assoliment gradual del socialisme, però l’opinió majoritària, representada sobretot per L. Tročki, era partidària de la industrialització accelerada i la col·lectivització agrària a gran escala. La crònica mala gestió en el subministrament de gra als centres urbans fou aprofitada el 1928 per Stalin —que fins aleshores s’havia mantingut al marge de la polèmica— com un pretext per a clausurar la NEP, que fou substituïda pel primer pla quinquennal.

Col·laboració: 
ASC
Llegir més...