Editorial Nova Terra

Editorial fundada a Barcelona (1957) pel servei de publicacions de la Joventut Obrera Cristiana (JOC): Josep Castaño, Josep Artigal, Joan Carrera, Lleonart Ramírez, etc..

Tenia com a finalitat servir la fe de les comunitats obreres (col·lecció “L’Home Nou”) i ajudar el moviment obrer en general (col·leccions “Síntesi” i “El Mundo y los Hombres”) i la pedagogia popular (col·leccions “Nadal” i “Navidad”). Del 1964 al 1969 en fou director literari Josep Verdura, amb la col·laboració d’Alfons Carles Comín, que crearen sèries com “Trabajo y Sociedad” i “Temps de Concili”, amb èxits com El diari de l’ànima del papa Joan XXIII. Certs llibres de to marxistitzant i l’aire conflictiu de l’empresa comportaren que el ministeri d’informació en suspengués les activitats (1969) durant mig any. Des del 1970 fins al 1978, data en què cessà l’activitat de l’editorial, en fou director literari Joan Carrera. Creà tres premis: Nova Terra (des del 1964), sobre el món del treball, Antoni Balmanya (des del 1964), sobre pedagogia, i Carles Cardó (des del 1967), sobre assaig religiós. Des del 1971 començà a publicar literatura (amb les col·leccions “El sentit de la història” i “J.H.") i des del 1975 (arran de la publicació de les conferències de Les terceres vies a Europa) tractà els temes del canvi democràtic: es féu càrrec de la revista Oriflama, que convertí en setmanari i impulsà la col·lecció Noves Actituds.