La seva obra ha sofert una evolució que comença amb els ajustats apunts expressionistes de XX Poemas (1925) fins la destrucció dels seus ideals que recullen els darrers versos. A aquest recull seguiren Nuevo amor (1933), Poesias escogidas (1938), Florido laude (1944), Poesía (1955), Sonetos (1964), Poesía, prosa, teatro (1966), México, leyenda de una ciudad (1967) i Historia y leyendas de Coyoacán (1971). La part final de la seva obra és fruit dels anys que ocupà el càrrec de cronista de la ciutat. Conreà també el teatre.