i Nulles | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Nulles

Nulles
© Fototeca.cat
Municipi de l’Alt Camp.
Població: 
418 h
[2009]
Extensió: 
11 km2

Situació i presentació

Limita amb els municipis de Vilabella (E), Puigpelat (N), Vallmoll (W) i la Secuita i Renau (S), ambdós al Tarragonès. És al sector meridional de la comarca, al SE de Valls i ja al límit amb el Tarragonès, a la divisòria d’aigües entre el Francolí i el Gaià, en terrenys planers. Comprèn el poble de Nulles, cap de municipi, i els agregats de Bellavista i de Casafort. Passa pel poble la carretera local de Tarragona al Pont d’Armentera i una altra l’uneix directament amb Valls a través de Bellavista. També hi passa la línia del ferrocarril de Valls a Barcelona per Vilanova i la Geltrú, que té estació a l’extrem del nucli urbà. El terme és drenat pel torrent del Bogatell o dels Garidells; l’extrem nord-occidental ho és pel de Vallmoll, que forma el límit amb el terme homònim.

La població i l'economia

Són poques les notícies demogràfiques conegudes de la població ( nullencs ). El 1339 consta amb 13 focs, amb 20 el 1365, dada que sembla indicar que no fou afectada per les pestes del segle XIV, amb 28 focs el 1553 i amb 18 el 1563. El 1708 tenia 26 cases i 154 h i 397 h el 1787. Al llarg del segle XIX conegué fortes oscil·lacions demogràfiques: 315 h el 1830, 336 h el 1842, ja amb els agregats de Bellavista i Casafort, 626 h el 1857, 559 h el 1877, 687 h el 1887 i 682 h el 1900. Nulles aconseguí l’any 1920 el seu màxim de població, amb 813 h. D’aleshores ençà ha tingut una davallada contínua: 690 h el 1936, 593 h el 1940, 476 h el 1970, 388 h el 1981 i 341 h el 1996. Amb el canvi de segle, la població s’estabilitzà entorn els 360 h.

És un municipi essencialment vitícola, que abans de la fil·loxera havia dedicat a la vinya prop del 80% dels seus conreus. Actualment s’ha tornat a recuperar, d’una banda perquè els terrenys són apropiats per a la viticultura i de l’altra perquè l’ametller, l’avellaner i el garrofer, que els anys 1960 i 1970 havien anat guanyant terreny, no han tingut una evolució econòmica positiva i molts foren arrencats durant els anys vuitanta. L’ametller i l’avellaner continuen essent, però, els conreus principals darrere la vinya, però en un percentatge molt menor. També hi ha algunes oliveres al voltant dels camps. De sembrat gairebé no n'hi ha i el regadiu és mínim. La situació del terme al mig de la plana fa que s’hagi conreat gairebé íntegrament almenys des de la meitat del segle XIX i les terres incultes són escasses. En general, els pagesos conreen terra pròpia, bé que també hi ha casos de parceria. Hi ha granges avícoles i porcines. Part de la població treballa a la zona industrial de Valls, bé que el gruix de la població manté encara la tradicional economia agrícola.

El poble de Nulles

El poble de Nulles (339 h el 2005) és situat a 231 m d’altitud, a l’esquerra del torrent del Bogatell, al mig del terme municipal. Les cases s’agrupen al voltant de l’església parroquial de Sant Joan Baptista, edificada en 1510-20 i refeta al segle XVIII en el característic estil barroc neoclassicitzant amb campanar de torre octagonal i base quadrada sobre una d’anterior (per a la qual s’havia encarregat el 1562 un retaule a Cosme de Reus); fou vicaria dependent de Vallmoll fins a la fi del segle XIX. De l’antic castell de Nulles, situat vora l’església, en resta una sola paret. La Cooperativa Agrícola de Sant Isidre fou fundada el 1915 com a sindicat i el seu celler és un interessant edifici modernista obra de Cèsar Martinell.

El poble celebra la seva festa major el darrer cap de setmana de juliol i la festa major d’hivern el 20 de gener, diada de Sant Sebastià. La cooperativa local organitza pel maig la festa de Sant Isidre llaurador. Per Corpus els carrers s’engalanen amb catifes de flors.

Altres indrets del terme

Bellavista

Bellavista és al NW del terme, a prop de la carretera de Nulles a Valls. Una de les seves cases té grans contraforts que li donen aparença de fortificació. Tenia 4 focs el 1553. Tot i tenir en un primer moment senyor propi, depengué de la baronia de Vallmoll. Abans del 1632 passà per matrimoni als comtes de Savallà i d’acord amb les evolucions d’aquesta senyoria el 1763 era dels comtes de Peralada. El 1719 el lloc, expropiat pel rei com la resta de propietats dels Savallà, tenia 6 cases i 25 h, que el 1787 havien passat a 53. El 1830 tenia 58 h i 73 el 1846; aquest any formava part ja del municipi de Nulles, encara que la seva capella de Santa Creu (petit edifici amb campanar d’espadanya i porta adovellada que es manté en bon estat) depenia de l’església de Vallmoll. El 1960 tenia 34 h, el 1970 en tenia 20 i el 2005 n'eren 23 h. Al torrent de Bellavista, prop de la cruïlla dels antics camins de Valls a Vilabella i de Vallmoll a Puigpelat, hi havia unes dependències de l’orde dels Hospitalers. En resten només els topònims “l’hort dels Frares” i “l’Hospitalet”.

Casafort

Casafort és situat al NE de Nulles. El 1359 era de Francesc de Montbui i tenia 5 focs, igual que el 1553; el 1563 en tenia 4 i almenys des del 1669 participà activament en la Comuna. El 1708 tenia un terme de dos quarts de tomb amb set cases i 34 h; el 1719, amb 9 cases i 39 h, Felip V segrestà el lloc als comtes de Savallà i barons de Vallmoll, però els retornà poc després, juntament amb Nulles i Bellavista. El 1763 era dels comtes de Peralada, el 1773 tenia només 7 cases i el 1787 assolia els 72 h. El 1830 la població havia disminuït fins a 58 h. El 1960 tenia 15 h, el 1970 només 2 h i el 2005 havia augmentat a 7 h. Des del 1914 hi funciona un observatori meteorològic. A la casa principal de Casafort hi ha un escut, datat del 1767, dels comtes de Peralada (barons de Vallmoll en aquells anys) amb una inscripció en llatí que s’atribueix al Sant Ofici, o Inquisició, i que diu: “El senyor mou la teva causa i la jutja”.

La història

Els orígens de la població són incerts. El 1165 era de Guillem de Claramunt, segons el primer esment conegut, quan la traspassà juntament amb altres béns a Guillem de Reixac. La consolidació del poble sembla provenir de la donació que el 1208 féu Guilla de Banyeres i el seu veguer Miró de Castellvell en favor de Guilleuma, senyora de Castellvell i vescomtessa de Narbona, de les anomenades Viles Judaiques i de Nulles, per a repoblar-los i fortificar-los. Guilleuma es comprometia a aixecar-hi castells i a atreure-hi pobladors amb la cessió de cases i corrals. El 1365 era de Bernat de Foix, vescomte de Castellbò. Nulles formà part de la baronia de Vallmoll fins a l’abolició de les senyories jurisdiccionals (entre el 1820 i el 1823). Foren senyors de Nulles i barons de Vallmoll, entre altres, les famílies de Bearn, Foix, Montpalau, Boixadors i Rocabertí.

El comte de Savallà es mantingué fidel a la causa austriacista fins al darrer moment, fet que provocà que els seus béns, entre altres Nulles, fossin expropiats en acabar-se la guerra per Felip V, que mantenia encara la vila en poder seu el 1719. El 1794 envià representants per a la constitució dels miquelets per a la Guerra Gran. A mitjan segle XIX va caure un meteorit al terme municipal, els fragments del qual es troben escampats en diverses col·leccions i museus, entre els quals els de Barcelona.

Col·laboració: 
JMRe
Llegir més...