Les ruïnes, excavades en bona part, són al Cerro de Garray, prop de Sòria. La primera fase de la lluita fou provocada per l’acolliment que els numantins donaren als bel·les , que lluitaven contra els romans. Numància fou atacada pel cònsol Q.Fulvi Nobilior (153 aC), però resistí. El cònsol M.Claudi Marcel, amb un segon exèrcit, aconseguí una pau negociada (151aC). La segona fase de la lluita derivà de l’alçament de Viriat, al qual els celtibers s’afegiren (143 aC). Després d’haver resistit diversos atacs, Escipió Emilià, que havia acabat d’arrasar Cartago, establí un setge sòlid, amb campaments permanents als voltants de la ciutat (alguns excavats per A.Schulten), de manera que Numància restà isolada i es reté per fam (133 aC). Durant l’època romana la ciutat continuà vivint, malgrat la llegenda. Serví de tema a una notable obra dramàtica de Miguel de Cervantes, que restà inèdita fins el 1784.
Vista aèria de Numància
Patronato de Turismo de Soria