Capital històrica de la Francònia. Situada a la vora del Pegnitz, en una cruïlla de vies entre els ports italians i les ciutats hanseàtiques del nord i entre el Rin i el Danubi, ha tingut un paper important en la història alemanya. Important centre comercial i industrial, actualment forma una conurbació amb Fürth i Erlangen; la canalització Rin-Main-Danubi n'ha fet un port fluvial no menyspreable. Entre les seves indústries es destaquen les d’automòbils, de maquinària, d’aparells de precisió, químiques i papereres. Té universitat i aeroport. D’origen incert, el seu nom aparegué per primera vegada en un document mitjançant el qual l’emperador Enric III concedia a la ciutat franquícia mercantil, drets de peatge i encunyació de moneda. El 1062 hi fou traslladada la fira que fins aleshores s’havia celebrat a Fürth, i el 1191 es constituí burggraviat pertanyent als Hohenzollern. Li fou concedit el títol de ciutat lliure imperial (1291), i en diverses ocasions fou seu de la dieta imperial, en una de les quals fou dictada la Butlla d’Or (1355-56), que establia el nombre dels electors imperials i regulava la transmissió de llurs drets. Els Hohenzollern s’enfrontaren amb l’oligarquia ciutadana i fins i tot intentaren d’anul·lar el desenvolupament de les llibertats municipals, fet que donà lloc a una guerra civil entre els senyors i la ciutat (1388-89). Finalment, els Hohenzollern, marcgravis de Brandenburg, cediren a la ciutat llur feu (1427); el contracte de cessió, mal interpretat, donà lloc a les guerres dites dels marcgravis (1449-50 i 1552-53). Durant els s. XV i XVI la ciutat, centre de tallers metal·lúrgics i receptora dels productes d’Itàlia i de l’Extrem Orient, gaudí del favor imperial i experimentà una gran expansió comercial, des d’Itàlia als Països Baixos i de França a Polònia i Hongria. Al començament del s. XVI era un dels centres més importants d’Europa, quant a finances i a indústries artesanals, i el ressorgiment econòmic afavorí el desenvolupament d’un dels focus més actius del Renaixement. L’última guerra dels marcgravis contra els Hohenzollern i la decadència del comerç bàltic i mediterrani marcaren el declivi econòmic de la ciutat, agreujat durant els s. XVII i XVIII per la guerra dels Trenta Anys i les campanyes de Lluís XIV i Lluís XV de França. El 1806, arran de la constitució de la Confederació del Rin, perdé la independència, i pel tractat de Pressburg fou incorporada al regne de Baviera, però obtingué l’autonomia administrativa (1811), fet que facilità una reactivació econòmica des del 1830. Durant el s. XX Nuremberg ha tingut una intervenció destacada en la política alemanya. A partir dels anys vint fou un dels nuclis nazis més importants i pel setembre del 1935 foren promulgades les lleis de Nuremberg, per les quals la població alemanya fou dividida en tres categories ètniques. Després de la Segona Guerra Mundial hi tingué lloc el procés de Nuremberg. La ciutat s’ha desenvolupat urbanísticament en dues etapes: la primera correspon a l’esplendor comercial de l’època medieval, de la qual resten, parcialment destruïdes després de la Segona Guerra Mundial, les muralles (s. XIV-XV) i els reconstruïts edificis del Kaiseburg (s. XI), i de la Sebalduskirche (s. XIII), que guarda la tomba de Sant Sebald, obra de Peter Vischer (1508-19), i de la Marienkirche (s. XIV) i de l’Albrecht-Dürer Haus. Durant la primera meitat del s. XIX tingué una nova expansió i fou envoltada de nous barris industrials.