És un centre administratiu i un mercat agrícola de cereals, canya de sucre, fruita, etc. Té indústries derivades de l’agricultura i també artesanals, com les de teixits, de ceràmica i d’argenteria. Centre d’ensenyament superior: Universitat Benito Juárez, fundada el 1827. És també un centre turístic. Rebé el nom d’Oaxaca sota el comandament d’Alvarado. Despoblada per ordre d’Hernán Cortés (1522), els seus veïns l’ocuparen novament, amb el nom d’Antequera (1526-28). El 1872 rebé el nom actual. El monument més important de la ciutat és el convent de Santo Domingo, construït al s. XVII. La façana i l’exterior són d’una gran sobrietat, el magnífic claustre i l’escala principal són renaixentistes i l’interior de l’església ofereix un dels conjunts de més riquesa del barroc mexicà. Actualment hi és instal·lat el museu de la ciutat, on hom pot admirar les magnífiques joies mixteques trobades a Monte Albán. Altres edificis interessants de la ciutat són la catedral (s. XVIII) i les esglésies de San Agustín, la Merced i la Soledad, amb façanes d’inspiració renaixentista, i San Felipe Neri i la Compañía, que s’inscriuen en el fastuós barroc mexicà. Hi ha, a més, nombrosos palaus i cases colonials, amb façanes molt treballades i reixes de ferro forjat. Als voltants de la ciutat hi ha importants llocs arqueològics de les cultures zapoteca i mixteca, com Monte Albán, Mitla Zaachila i Yagul.
La casa d’Hernán Cortés, a Oaxaca de Juárez
© B. Llebaria