Deixeble de Pons i Gallarza a l’Institut Balear, estudià després filosofia i lletres a Barcelona, on fou influït per Milà i Fontanals, el qual ajudà en la replega de material folklòric, part del qual publicat ( Sobre les èpoques de la poesia popular mallorquina ). Preceptor dels fillols de l’arxiduc Lluís Salvador, continuà l’edició de les obres de Ramon Llull iniciada pel seu amic Jeroni Rosselló, i des del 1900 fou director tècnic de la Comissió Editora Lul·liana, constituïda el 1896. A més de preparar els tres primers volums de l' Obra de Ramon Llull (1906), edità en volums separats el Llibre d’Amic e Amat (1904), el Llibre de les bèsties (1905) i la Doctrina Pueril (1907). Autor de Les doctrines sociològiques de Mestre Ramon Llull (1905) i La nostra arqueologia literària (1905), el 1906 llegí al Primer Congrés de la Llengua Catalana l’interessant treball L’edició original de les obres de Ramon Llull . Molt actiu en la vida cultural mallorquina, estrenà, amb un gran èxit, la comèdia Els pretendents (1877), prengué part en la fundació de la Revista Balear (1872), en la qual tingué una gran intervenció, i fou secretari del Museo Balear (1875); col·laborà també a La Ignorància i La Roqueta , de Mallorca, i La Renaixença i Lo Gai Saber , de Barcelona. Participà, sovint amb poemes de llenguatge arcaic, als jocs florals (fou premiat el 1871, el 1874 i el 1878); altres composicions seves són de metrificació popular i acurada, i foren recollides en part a Lectura Popular .
Mateu Obrador i Bennassar
© Fototeca.cat
Erudit i escriptor.