Sacerdot (1858), doctor en cànons, en dret i en teologia. Fou catedràtic al seminari de Tortosa, canonge doctoral des del 1875, expedicioner de precs a Roma, director de l’arxiu capitular i, des del 1894, cronista de la ciutat. Fou membre en diverses acadèmies i corporacions (de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 1892; de la de belles arts de París, 1898; de la societat historicoarqueològica de Lió, 1902; etc). Entre les seves obres més importants figuren els Anales de Tortosa (1886-95), Práctica parroquial (1891) i Derecho canónico según el orden de las decretales de Gregorio IX (1899).