Procedent, segons sembla, d’una tradició religiosa pregermànica, el seu nom va vinculat amb una idea de ‘furor’ que és a la base de l’endevinació poètica (en llatí, vates). Fill de Borr i de Bestla, pare de Bardl, en el panteó germànic figura com a “pare universal”, “governador del cel i de la terra” i “Creador”, però manca dels trets olímpics de les divinitats supremes dels altres pobles indoeuropeus. En ell abunden els caràcters funests; el seu poder (limitat només pel fat) deriva d’un suprem saber màgic, aconseguit en la font de Mimir, en canvi d’un ull (fet paral·lel al dels ciclops d’altres mitologies). Exercita la seva potència en el bé i el mal, coneix l’esdevenidor de totes les coses i fundà la civilització dels homes. Els romans l’identificaren amb Mercuri (d’on el nom anglès Wednesday en comptes del llatí Mercurii dies conservat en les llengües romàniques).