A quinze anys ingressà en l’exèrcit i es distingí durant la Guerra Gran. En iniciar-se la guerra del Francès era general. Fou regent del regne durant el captiveri de Ferran VII. Assolí de trencar el setge de Girona amb les seves tropes i de conduir-les més tard a Vic, on es reuní amb altres unitats. Això féu que fos nomenat capità general del Principat (1810), on implantà el sistema de quintes. Al setembre d’aquest any derrotà els francesos, manats pel general Schwartz, a la Bisbal, fet que li valgué el títol de comte de la Bisbal. Una ferida l’obligà a dimitir i a retirar-se a Mallorca (desembre), però aviat lluità al País Valencià, on fou capità general (1811). Acabada la guerra, fou nomenat capità general d’Andalusia (1814); poc afecte a l’absolutisme, preparà —mantenint-se, però, a cobert—, una conspiració juntament amb el general Lacy; fracassada aquesta, sabé mantenir-se'n apartat. El rei, però, en desconfiava i el 1819 el destituí com a cap de l’exèrcit que havia de passar a Amèrica a recuperar les colònies. Durant el trienni liberal fou capità general de Castella la Nova, però davant la invasió francesa del 1823 hagué d’amagar-se a Madrid i finalment s’exilià a Llemotges. Morí quan es disposava a tornar.