Viatjà per Europa, on estudià les tàctiques militars de Napoleó i fou ministre de la guerra (abril del 1808). Formà part de la Junta constituïda per Ferran VII d’Espanya abans d’anar a Baiona, però reconegué després Josep Bonaparte. Emigrat a França (1814), escriví, juntament amb Miguel José de Azauza, Memoria sobre los hechos que justifican su conducta política desde marzo de 1808 hasta abril de 1814 (1815).