L’any 1121 consta que la canònica de Solsona posseïa terres i vinyes al lloc, situat a l’extrem de la marca del comtat de Berga. Durant el segle XIV era un petit poblet, amb set focs registrats en el fogatjament de 1365-1370, i d’uns tres focs vers el 1381. Hi havia una parròquia dedicada a Sant Miquel. Al final del segle XV el lloc de l’Ofegat fou comprat per la baronessa de Soldevila i es transformà en baronia. La seva filla i hereva, Elisabet de Soldevila i Sescases i el seu marit Onofre de Ponts (setembre del 1559) vengueren el castell, el terme i tots els drets al consell general de la vila de Tàrrega. Des d’aquell moment el consell fou el senyor jurisdiccional de l’Ofegat. Cap a la darreria del segle XVI s’inicià el despoblament del lloc i, tot i que al segle XVIII hi hagué un nou repoblament, avui roman deshabitat.