Fou deixeble d’A.Casella. Inicià la seva activitat com a compositor el 1945 amb Sonatine monodique. Fou un dels fundadors del grup Zodiaque (1947-50), que reivindicà la tradició popular i el cant pla enfront del serialisme i la influència germànica. Elaborà, al marge de Messiaen i de les diverses escoles franceses, un llenguatge personal en el qual tenen un fort protagonisme els elements tradicionals andalusos, provinents del seu entorn familiar. Posteriorment, incorporà també formes antillanes, del jazz i de la tradició musical xinesa i japonesa. Sovint inclogué en les seves obres al·lusions de tipus esotèric i simbòlic, com ara en l’obra orquestal Signes (1965). Algunes de les seves obres més notables són Llanto por Ignacio Sánchez Mejías, per a baríton, cor i orquestra (1950), el Concert, per a guitarra i orquestra (1950), els ballets Études choréographiques (1955), Prométhée (1956) i Sundown Dances (1991), el concert de cambra Syllabaire pour Phèdre (1968) i la cantata dramàtica Auto-da-fe (1971).