i Oklahoma | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Oklahoma

Estats Units d’Amèrica
Estat dels EUA, que limita al N amb Kansas, a l’W amb Nou Mèxic i Texas, al S amb Texas i a l’E amb Arkansas i Missouri.
Població: 
3.300.902 h
[est 1996]
Extensió: 
181.186 km2

La capital és Oklahoma City. Pel que fa al relleu, predominen les planes i els altiplans sedimentaris, bé que a l’E s’alcen les Ozark Mountains, al S els monts Arbuckle i a l’W els monts Wichita. La població (18 h/km2), principalment urbana (70%), és formada per blancs (88%), negres i asiàtics, i ha augmentat gairebé un 35% des del 1950. Les ciutats més importants són la capital i Tulsa, que sobrepassen els 300 000 h, seguides de Lawton i de Norman, amb més de 80 000 h. Hi ha conreus de blat i de blat de moro, i també de cotó, amb baixos rendiments. És estesa la cria de bestiar boví per a carn. El recurs principal és, però, la mineria, amb grans jaciments de petroli i gas natural, i també plom, hulla i zinc, a les Ozark. A les dues grans ciutats es concentra la indústria: petroquímica, aeronàutica, refineries de petroli i tèxtil. Fou explorat per Francisco Vázquez Coronado el 1541 i per Diego del Castillo el 1650, però no fou colonitzat. El cavaller de La Salle l’incorporà a la Louisiana el 1682 i durant tot el s XVIII fou exclusivament un territori de caça i exportador de pells. El 1803 passà als EUA i hi hagué una forta onada immigratòria. El territori fou fortificat contra els indis, i des del 1834 hi foren establertes diverses reserves índies (cherokees, chickasaws, choktaws, seminole); fou conegut com el Territori Indi. Al final del s XIX s’intensificà la colonització blanca, sobretot quan hi descobriren petroli, i el 1898 disposà d’un govern territorial. El 1907 esdevingué el 46è estat de la Unió i ha anat seguint un ràpid procés d’industrialització.

Col·laboració: 
RAs / JMS
Llegir més...