Jaume d’Olesa i Sanglada

(Palma, Mallorca, d. 1521 — Palma, Mallorca, segle XVI)

Filòsof i poeta.

Vida i obra

Fill de Rafael d’Olesa i Pont. Ciutadà honrat de Mallorca, participà en diversos certàmens poètics valencians, com el celebrat en honor de la Puríssima Concepció (1486), i també és autor d’altres poesies en català i en llatí de tema religiós, com l’Obra en rims estramps [...] per los trenta-tres anys de Jesucrist (1483), de tema cristològic. Fou jurat el 1487 i el 1489. Deixeble de Bartomeu Caldentei, poesies seves llatines figuren en publicacions d’aquest. Les seves obres profanes, en canvi, no ens han pervingut.

Publicà un Liber de lege christiana (València 1515), en vers llatí, acompanyat d’unes lamentacions místiques que denoten el seu lul·lisme i antiaverroisme (Commentaria super arte R.Lullii), i l’Spill de bé viure i bé confessar, en prosa (València 1515), clos amb una Adoració a les cinc plagues en vers —segurament la seva millor obra—.

Intervingué en les disputes lul·lianes mallorquines (escriví un opuscle contra Pere Daguí, a qui inicialment havia afavorit), i el 1521 envià al papa Lleó X un llibre Contra errores Martini Lutheri, avui perdut, que constitueix la primera obra polèmica contra Luter escrita des d’Espanya. Contribuí econòmicament a la fundació del col·legi de la Criança de la ciutat de Mallorca.

Són fills seus Miquel i Francesc d’Olesa i Santmartí.

Bibliografia

  • Salvadó i Recasens, J. (1992-1993): “Jaume d’Olesa, humanista i lul·lista”. Universitas Tarraconensis, XIV, p. 267-304.