i Olesa de Bonesvalls | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Olesa de Bonesvalls

SinònimOleseta
L’hospital o hostal de camí ral fortificat, a Olesa de Bonesvalls
© Fototeca.cat
Municipi de l’Alt Penedès.
Població: 
1.740 h
[2009]
Extensió: 
31 km2

Situació i presentació

El municipi d’Olesa de Bonesvalls, o d’Oleseta, d’una extensió de 30,79 km 2 , és situat a la part sud-oriental de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb el Garraf, on anteriorment havia pertangut, i el Baix Llobregat. El terme és molt accidentat, ja que es troba emplaçat en ple massís de Garraf-Ordal; les cotes més altes del terme corresponen a la part oriental, que confronta amb el municipi de Vallirana (puig del Bosc Glaçat, de 501 m, i Puig Bernat, de 606 m) i amb el de Begues (Montau, de 653 m), ambdós del Baix Llobregat. A la part occidental, el límit amb el municipi de Subirats segueix la línia de carena des del puig del Bosc Glaçat, ja esmentat, passant pel turó de l’Oró (574 m) i pel puig de les Mentides (538 m); a l’extrem meridional, el puig de la Mola (532 m) és divisòria amb els termes de Begues, a llevant, d’Olivella, a migdia, i d’Avinyonet del Penedès, a ponent.

A part el poble d’Olesa de Bonesvalls, on hi ha l’ajuntament, hi ha diverses urbanitzacions. Disperses pel terme, hi havia nombroses masies que s’han anat despoblant. El terme és travessat, de ponent a llevant, per una carretera local que va d’Avinyonet del Penedès a Gavà; carretera que en part segueix el traçat del camí medieval que hi passava. Un altre camí d’origen medieval és el que procedia de Cervelló i de Vallirana i per Olesa de Bonesvalls, passant dessota la Mola, es dirigia a Sant Pere de Ribes.

A Olesa de Bonesvalls conflueixen diversos cursos torrencials que davallen de la serralada, els principals dels quals són la riera d’Oleseta o del fons del Lledoner (que es forma sota la Creu d’Ordal, en terme de Vallirana) i la riera de Begues, que neix a prop d’aquest poble i penetra al terme per la Cadira de Sant Cristòfol. Després de rebre altres aportacions, ambdós cursos, a través de la riera de Ribes, aflueixen a la Mediterrània. Aquests altres torrents són el del fondo de l’Arcada, notable per una arcada natural formada per l’erosió, el fondo de l’Oró, el de l’Arcatera i el de la Remuga, que s’uneixen al fondo de la Cova Cremada, el qual, després de travessar Oleseta, desguassa per la dreta a la riera d’Oleseta. Per l’esquerra hem d’esmentar el fondo de les Obagues, que baixa de Puig Bernat, el fondo del Molí, que prové del pla de les Bassioles en terme de Vallirana, i el fondo de Matabous, que davalla del puig de l’Avencó. La riera de Begues rep, per l’esquerra, el fondo del Corral de l’Hospital, el del Pi del Lluc, el de la Boixosa i el fondo de la Llaurada, que provenen del puig de la Mola. De curs torrencial, com hem dit, aquests cursos són eixuts la major part de l’any. Hi ha diversos pous a prop de la riera de Begues (a l’Hospital, Can Pelarí, etc.) i d’Oleseta (les Cases de la Riera) per a la captació de corrents subalvis. El sòl és molt pedregós, de materials calcaris i dolomies cretàcies, com a tot el Garraf. Al terme abunden, també, els fenòmens càrstics, el més important dels quals és l’avenc de l’Esquerrà (348 m), uns 300 m a ponent del vèrtex de la Mola. Forma quatre vies, una de les quals, la del Rat Penat, és la més fonda del massís de Garraf (206 m).

La població i l'economia

A la població (olesans) els 81 focs que hi havia el 1358 havien disminuït a 45 el 1380. El 1718 els habitants del terme eren 122, que augmentaren fins a 721 el 1860, gràcies a la prosperitat agrícola. Al tombant de segle la població tornà a disminuir (643 h el 1900), ja de manera continuada fins els anys vuitanta: el 1940 hi havia 414 h, el 1970 n'hi havia 370, i el 1981, 305. A partir d’aleshores la població es revifà, i assolí els 448 h el 1991, els 719 el 1996 i el 1383 el 2005.

El terreny del municipi és molt accidentat i comporta que la superfície apta per als conreus sigui molt escassa. El bosc de pins i les pastures configuren una bona part del paisatge del terme. El conreu predominant és la vinya, bé que subsidiàriament es conreen lleguminoses, tubercles, farratge, hortalisses i fruiters (principalment presseguers). S'havien conreat cereals, però han desaparegut gairebé tots. La ramaderia és representada per les granges avícoles. Pel que fa a la indústria destaquen una fàbrica d’elaboració de calç —viva o hidratada— i una fàbrica de goma de mastegar. Els habitants del municipi mantenen una economia mixta en la seva major part. Solen treballar a les indústries del terme (molt pocs marxen fora) i conreen els camps en hores lliures.

El poble d'Olesa de Bonesvalls

El poble d’Olesa de Bonesvalls és situat a 265 m d’altitud a la dreta de la riera d’Oleseta, sobre la carretera d’Avinyonet a Gavà, amb la qual es comunica per un trencall. El 2005 tenia 394 h. L’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista i documentada des del 1143; de l’església antiga, que no fou consagrada fins el 1231, queda algun vestigi romànic. El temple actual, d’estil neoclàssic, data del 1777. El cementiri és al tossal de la Rengla, al NW del poble. El lloc d’Olesa, que pertanyia al terme del castell de Cervelló, és esmentat el 1038. El 1117 hom esmenta el camí que passa per Olesa, i el 1143, la vila de Sant Joan. El 1183 Guerau Alemany va definir a favor del monestir de Sant Cugat el cens que percebia del mas anomenat de Pedrosa, del terme del castell de Cervelló, dins la parròquia de Sant Joan d’Olesa.

Les activitats lúdiques de la població són menades pel Centre Cívic d’Olesa de Bonesvalls, que a més manté una biblioteca. El poble celebra la festa major d’estiu el tercer diumenge de juliol, a més de la festa del Vot del Poble per Sant Sebastià (gener) i la Diada de Sant Joan (juny).

Altres indrets del terme

El nucli de l’Hospital, anomenat antigament la Pobla de Cervelló o l’Hospital de Cervelló, és situat a migdia del cap de municipi, vora la carretera d’Avinyonet, gairebé coincidint amb el traçat del camí medieval. Es formà a redós de l’antic hospital que hi fou fundat pels Cervelló.

L’Hospital de Cervelló, o d’Olesa de Bonesvalls (o de Santa Maria de Bonesvalls), va ser fundat el 1262 per Guillem de Cervelló, dintre el terme de la parròquia de Sant Joan d’Olesa, per a l’acolliment dels vianants i pelegrins que passessin per l’antic camí de Barcelona a Vilafranca del Penedès, per Sant Boi i Olesa de Bonesvalls. El mateix Guillem de Cervelló dotà posteriorment l’hospital amb la vila rural de Sant Joan d’Olesa i amb el molí de la Planella. Més endavant, les quadres d’Ordal i de Vallirana depengueren, també, de l’Hospital de Cervelló. Fou administrat pel prior de Sant Pau del Camp de Barcelona, però el 1328 ja havia passat al bisbe de Barcelona (que hi fou representat a partir del segle XVII pel rector d’Olesa). Un dels administradors de l’Hospital delegats del bisbe, Bonanat Manyosa, adquirí del rei la plena jurisdicció del terme (civil i criminal) el 1381. L’obertura, a la fi del segle XVIII, de la carretera de Barcelona a València pel coll de la Creu d’Ordal i la pèrdua d’una part de les rendes per causa de la política dels governs liberals motivaren l’acabament de la seva funció, a mitjan segle XIX; l’administració fou confiscada a la Mitra i adquirida per Manuel Girona, que la hi retornà. El conjunt d’edificis de l’hospital és fortificat i conserva una torre mestra de planta quadrada. Obra de transició del romànic al gòtic, és un dels pocs hospitals medievals que s’ha conservat gairebé íntegrament. L’interior ha estat molt reformat durant els segles XVI i XVII. La capella de Santa Maria de l’Anunciació, amb notables pintures murals gòtiques, fou molt reformada al segle XVII i malmesa el 1936. Es conserva, encastat al mur exterior per sobre de la porta, un cap esculpit en marbre, probablement d’època romana.

Al municipi hi ha nombroses urbanitzacions, entre les quals destaquen: el Pla del Pèlag, amb 272 h el 2005, Can Xacó, amb 108 h el 2005, Can Costa, amb 73 h el 2005, Can Morgades, amb 123 h el 2005, i Ca n'Olivella, amb 413 h el 2005. Aquesta última celebra la seva festa major al juliol. A l’agost s’escau la festa major del Pla del Pèlag.

Col·laboració: 
TLlC
Llegir més...