i Olimpíada Popular | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Olimpíada Popular

esports esport i història hist
Nom donat a la competició atlètica que hom pretengué de celebrar a Barcelona al juliol del 1936, com a protesta contra els jocs olímpics de Berlín del mateix any, utilitzada propagandísticament per Hitler.

Funcionaren dos comitès esportius, organitzats al maig del 1936, a Madrid i Barcelona; aquest fou presidit per Josep Antoni Trabal i en foren secretaris Jaume Miravitlles i Pere Aznar. A més del caràcter antifeixista de la manifestació, hom pretenia de portar a terme una popularització de l’esport, allunyant-lo de la simple competitivitat medallística. Lluís Companys en fou nomenat president d’honor i en el seu finançament intervingueren, juntament amb la Generalitat de Catalunya, el govern de Madrid i el de París. S'hi inscriviren com a participants atletes de França, EUA, Algèria, Anglaterra, Bèlgica, Canadà, Suïssa, Marroc, Grècia, Suècia, Noruega, etc, amb un total d’unes 5 000 persones (a més d’unes 3 000 més que havien de participar en diferents manifestacions folklòriques). Hom féu un gran esforç propagandístic (segells proolimpíada, himne —escrit per Josep M.de Sagarra—, etc). Programada per als dies 19-26 de juliol, hagué d’ésser suspesa arran de l’aixecament militar del dia 19. Alguns atletes s’incorporaren a la lluita el mateix dia 19, però, en contra del que sovint s’ha volgut veure com una prèvia organització de les brigades internacionals, solament uns 200 s’incorporaren a les columnes de milícies i el gros dels participants s’acomiadà el 23 de juliol. Cal consignar, també, que la partida de Mallorca el dia 18 d’un vaixell amb els participants mallorquins, permeté a molts frontpopulistes illencs de no quedar sota el domini militar imperant a l’illa.

Col·laboració: 
PGa
Llegir més...