i Olimpíada Popular | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Olimpíada Popular

Esport general
Desfilada de comiat a l’Olimpíada Popular
© ENCICLOPÈDIA CATALANA
esports esport i història hist
Festival esportiu que s’havia de celebrar a Barcelona entre el 19 i el 26 de juliol de 1936, com a protesta contra els Jocs Olímpics de Berlín del mateix any, utilitzada propagandísticament per Hitler.

La tradició esportiva de la capital catalana i el seu destacat moviment associatiu i obrer són arguments de pes per a explicar la convocatòria d’aquest esdeveniment. El Comitè Català pro Esport Popular en fou l’organitzador, i el finançament anà a càrrec dels governs del Front Popular de París i Madrid, de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona, que també cedí les instal·lacions esportives. L’Ateneu Enciclopèdia Popular, el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria, el Club Femení i d’Esports i el Centre Gimnàstic Barcelonès formaren el nucli central del comitè esportiu que fou presidit per Josep Antoni Trabal i del qual foren secretaris Jaume Miravitlles i Pere Aznar. Lluís Companys en fou nomenat president d’honor. També funcionà un comité esportiu a Madrid, organitzat, com el de Barcelona, al maig del 1936. Les delegacions participants podien ser d’àmbit estatal, regional o local. S’hi inscriviren uns 6.000 atletes, gairebé la meitat dels quals, en representació d’Espanya, Galícia, el País Basc i Catalunya, i la resta de països europeus, la majoria de França. També era previst un equip dels EUA, el Canadà, Algèria, el Marroc i Palestina, a més d’unes 3.000 persones que havien de participar en diferents manifestacions folklòriques. Les competicions previstes eren totes d’esports olímpics, excepte el rugbi, els escacs i la pilota basca. Es pretenia popularitzar l’esport, allunyant-lo de la simple competitivitat medallística, i es feu un gran esforç propagandístic (segells proolimpíada, himne –escrit per Josep Maria de Sagarra–, etc.). Fou suspesa arran de l’aixecament militar del dia 18 de juliol que donà lloc a la Guerra Civil. Alguns atletes s’incorporaren a la lluita el mateix dia 19, però, en contra del que sovint s’ha volgut veure com una prèvia organització de les brigades internacionals, solament uns 200 s’incorporaren a les columnes de milícies i el gruix dels participants s’acomiadà el 23 de juliol.

Col·laboració: 
PGa
Data de revisió: 
2019-06-17
Llegir més...